Ai Jean-Luc, ¡ai Jean-Luc!

Esta canción de Els Amics de les Arts me encanta. Creo que buena parte de mi vida está en esta letra (imaginen ¡qué vida más triste!). Ahora solo falta ponerme una camiseta de Cola Cao y ponerme a hablar delante de una cámara para confesar mis pequeños grandes fracasos. Y es que nunca entendí a Godard.



Ai Jean-Luc, ¡ai Jean Luc!
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ¡ai Jean-Luc!

Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d’estar convençut de fer-ho

Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero

Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val